I VOSALTRES QUI DIEU QUE SÓC JO?  Comentari de Llorens Tous

Amb la nostra manera de viure dia a dia, diem qui és Jesús; si és un desconegut, o algú de qui sabem que va viure fa dos mil anys i va morir en una creu, segons es predica en les esglésies, o bé Algú que dona sentit a la meva vida perquè és el meu amor i el meu Déu.

No es tracta d’anomenar-lo, defensar-lo o comentar-lo – encara que tot això serveix – sinó de demostrar amb pensaments, desigs i obres, quin lloc ocupa en el nostre interior, en el més profund del nostre ésser on  es fonamenta la vida de cadascú.

Per a un cristià, el més important és que Jesús ocupi el centre des del qual s’unifica la vida sencera, que Jesús sigui per a cadascú l’amor que engloba i potencia tots els amors de la vida. Que sigui el confident, el vell i fidel amic, el criteri per discernir, la roca que sosté en les decisions, el consol i l’esperança fermes, la atmosfera que tot ho envolta i purifica, la bellesa i poesia de l’ànima, el racó de pau única i perenne, l’ancora i el port.

Jesús és el gran do del Pare que ens va salvant enmig de  tantes turbulències, il·lusions, treballs i naufragis.

Dir qui és Jesús, és quelcom espontani pel qui l’ha trobat. Parla d’Ell sense fer  proselitisme, només pel pes i el goig de la veritat, coneguda i integrada en la pròpia vida. El seu testimoniatge  és l’oferiment d’una experiència, davant la llibertat del qui mira i escolta. El qui creu en Jesús no es molesta si no és acceptat, però no per això rebaixa el missatge, ni deixa de creure en ell.

VOSALTRES, QUI DIEU QUE SÓC JO ?

Senyor, tu ets l’objecte de la nostra recerca, però  encara no t’hem trobat de veritat; fa molt de temps que et busquem, animats pels qui ja t’han  trobat de veritat i han optat definitivament per Tu, per damunt de tot, fins d’ells mateixos. La seva pau, la seva alegria serena, la seva llum per discernir i el seu valor insubornable, ens demostren que és possible trobar-te ja ara, abans de trobar-te al cel.

Ets Senyor, un gran desconegut, però nosaltres volem que tu tinguis un lloc en la nostra vida, sense reserves, sense discutir-te ni una parcel.la del nostre cor, que no hi hagi ni un batec sense la teva presència. Senyor, quan tu ets de debò  al centre, tot el demés es posa  en el seu lloc.

Fes-nos lloc al teu costat, Senyor, quan de nit, vas  a pregar en un  lloc apartat. No et direm res, deixa’ns només empapar-nos del teu silenci. Deixa’ns mirar el mal del món com tu el mires, imaginar-lo com tu el voldries,  i rebre al teu costat, esperança, perdó i valentia. Amb tants que ja t’han trobat de veritat, seguirem dient que en tu veiem a Déu, que quan més a prop estem de tu, més a prop ens sentim de Déu. Acull-nos amb tots els nostres desigs i pobreses. Gràcies Senyor de tot cor!.