Mai no és tard

No ens agrada parlar de conversió.

Gairebé instintivament pensem en quelcom trist, dolorós, molt unit a la penitència, la mortificació i l’ascetisme. Un esforç gairebé impossible per als qui no tenim ja ni humor ni forces.

No obstant, si ens deturem davant el missatge de Jesús, sentim, abans que tot, una crida que ens dóna  alè per tal de canviar el nostre cor i aprendre a viure d’una manera més humana, perquè Déu és més a prop i vol guarir la nostra vida.

La conversió de què parla Jesús no és quelcom forçós. És un canvi que va creixent en nosaltres a mesura que ens adonem que Déu és algú que vol fer la nostra vida més humana i feliç.

Perquè convertir-se no és, abans que res, intentar fer-ho tot millor, sinó deixar-nos trobar per aquest Déu que ens vol millors i més humans. No es tracta només “d’esdevenir bona persona” sinó de retornar a Aquell que és bo amb nosaltres.

Per això, la conversió no és quelcom trist, sinó el descobriment de la veritable alegria. No és deixar de viure, sinó sentir-nos més vius que mai. Descobrir vers on hem de viure. Començar a intuir tot el que significa viure.

Convertir-se és quelcom joiós, és netejar la nostra ment d’egoismes i d’interessos que empetiteixen el nostre viure quotidià. Alliberar el cor d’angoixes i complicacions creades pel nostre afany de poder i posseir. Alliberar-nos d’objectes que no necessitem i viure per a persones que ens necessiten.

Hom comença a convertir-se quan descobreix que l’important no és preguntar-se com puc guanyar més diners, sinó com puc ser més humà. No com puc arribar a aconseguir quelcom sinó com puc arribar a ser jo mateix.

Quan sentim la crida de Jesús: convertiu-vos perquè el Regne de Déu és a prop pensem que mai no és tard per a convertir-nos, perquè mai no és tard per a estimar, mai no és tard per a ser més feliç, mai és massa tard per a deixar-se perdonar i renovar per Déu.