VETLLA D’ADVENT

LA IMATGE QUE ENS PRESIDEIX

Com una mirada en un pou profund,
l’aigua del qual reflecteix el sol.
Com una espiral que s’obre lentament,
embolcallant el misteri, incloent-ho tot.
Com un camí, que sempre de nou
porta al centre, al cor:
EL MISTERI DE L’ENCARNACIÓ.

El colom es posa sobre la planta,
rebrot de la soca de Jessè,
CONCEBUT PER L’ESPERIT SANT.

Dues dones es troben;
unides en l’experiència meravellosa
de la vida que va creixent en el seu si.
MARIA I ELISABET.

Mans que aporten un parell de colomins,
sacrifici ofert per l’infant acabat de néixer.
JESÚS ÉS PRESENTAT AL TEMPLE.

Una dona retroba el seu fill perdut,
li obre els braços.
Però el fill recula:
«Jo he d’estar a casa del meu Pare».
MARIA I JOSEP RETROBEN JESÚS AL TEMPLE.

I, al centre, el naixement de la llum.
DÉU ES FA HOME.

El cap de l’infant és el començament,
el centre i el final
de tot moviment en aquest quadre.
Tendrament la mare s’inclina sobre l’infant.
Tot és expansió, tot és interrelació,
envoltat pel vermell
de l’amor de Déu Omnipotent.
Res ni ningú no pot caure fora d’aquest amor.

També s’hi percep la creu.
Connecta les coses de dalt
amb les de baix.
S’estén amb braços oberts
en les quatre direccions.
La seva força cantelluda confereix armadura
i fermesa a la dinàmica.

Et vas fer home, Déu meu,
per estar vora meu.
Estàs al meu costat perquè m’estimes.
La teva creació,
aquesta meravella inaudita,
és una immensa carta d’amor per a mi.

Però el silenciós naixement de la llum,
la teva encarnació,
és l’inefable i més gran senyal d’amor
que mai hi pugui haver.

Dóna’m ulls que ho vegin,
dóna’m orelles que cada dia ho escoltin,
i dóna’m una veu que ho proclami:

Que per Nadal t’has fet home
per fer-te molt proper a tots nosaltres,
a cadascun de nosaltres,
perquè cada persona és única per a Tu.

Dibuix i text: Beate Heinen
(Traduït de l’alemany per Heide Axmacher)